Conclusions i valoració final

Bé, sembla que ja arribem al final d'aquests pràcticum I i el sentiment que m'hi queda és una mica contradictori. Satisfacció per tot el que he pogut veure i aprendre, però a la vegada tinc la sensació que podria haver aprés moltes més coses.

El fet de només poder anar-hi entre 8 i 10 hores setmanals a la USEE m'hi dona la sensació que poca continuïtat i repetició de les mateixes coses. M’hi ha faltat veure diferents activitats i maneres de fer; he trobat a faltar hores de reunió amb la meva tutora i la resta de professionals que intervenen amb aquest grup, però que com ja he dit l’horari ens ho ha limitat.

La meva tasca no s'ha centrat en cap nen de manera individual, sinó més bé en un treball conjunt de tots d'ells, ajudant on feia més falta i compartint les experiències que com a mestra d'infantil puc teniri, doncs aquests alumnes cognitivament tenen moltes similituts amb nens de parvulari que no pas de primària.

Remarcar també que, durant aquests tres mesos, he aprés moltíssimes coses de la meva tutora de practiques, la qual m’ha permès treballar al seu costat i hem establert una relació de vertadera amistat i companyerisme. 

Com ja vaig comentar a una de les primeres entrades, a la USEE treballen tres persones més a part de la responsable del grup; dues vetlladores i una educadora. La relació que he tingut amb totes tres ha estat de respecte encara que m’hi ha mirat amb una mica de recel, com si les hi estigues valorant la seva tasca en compte de veure’m com una més de l’equip amb qui poder comptar.

Com ja he dit tinc la sensació que m’hi ha quedat moltes coses per aprendre, tinc una sensació de forat, com de no haver aprofitat aquesta oportunitat, encara que fent balanç m’adono que només és una sensació.

 

Ara, amb el pràcticum II, espero treure’m aquesta sensació i seguir aprenent dia a dia.